Aquest blog intenta fer un petit homenatge a la Beata Anna Maria Janer, i deixar constància de la seva "presència actual". Amb aquest objectiu es realitza una recopilació del que ha estat la seva vida i la trajectòria de la congregació de les germanes de la Sagrada Família d'Urgell.


Procés Canonització

Aquí deixo un gran treball de la germana Blanca, una manera molt bonica d'explicar als nens les quatre fases per arribar a la Santedat.







També he trobat una explicació del procés per a nens i una altre més tècnica. Aquí els deixo:




ANNA MARIA JANER I ANGLARILL 1800–1885

(Explicació per a nens)


      Ser sant, és la crida que Jesús fa a tot cristià. Ell ens diu:“Sigueu sants,com és sant el vostre Pare de Cel”. Hi ha cristians que es prenen seriosament aquestes paraules i les porten a terme. Nosaltres sabem que la Mare Janer ha estat una d'aquests. Estem contents i celebrem aquesta vida lliurada en servei de caritat als més necessitats. Ens sentim objecte d'una estima especial per part d'aquella que, en sentir la crida de Jesús, va voler acostar-se als infants, als malalts i als ancians per ser reflex maternal de l’amor de Déu.Tot i així, potser, en sentir paraules com venerable, beat, sant... restem confosos sense entendre gaire el seu significat i, com és normal, no podem estimar allò que no coneixem i molt menys celebrar-ho des del cor i amb entusiasme.Us proposem de fer una escalada pel procés que ens ha portat a les portes de poder dir:
Celebrem la vida de la “Beata Anna Maria Janer”


     1) La Mare Janer ha estat SERVENTA DE DÉU
  
Aquest és el primer pas. Perquè l'entengueu us poso un exemple. Oi, que sabeu el que fan els detectius quan se'ls encomana un cas difícil? D'entrada fan una recerca d'informació enorme. Van d'aquí cap allà,buscant pistes sobre la vida de les persones implicades i sobre els seus actes. Bé, amb la Mare Janer, van fer quelcom semblant. Ei! no penseu que havia fet res de dolent, és el procés normal per assegurar-se que allò que diuen d'ella és veritat, si no ho fessin així a la llista dels sants, potser n’hi hauria algun que no ho seria tant!Com podeu veure, és un pas difícil de superar, però la Mare Janer va sortir victoriosa i amb bona qualificació. Imagineu-vos, en acabar aquesta etapa van dir d'ella que les seves virtuts eren heroiques, que havia sigut tan, però tan bona que es podia comparar amb els grans superherois que han existit al llarg de la història.


      2) La Mare Janer ha estat VENERABLE

Segurament en sentir aquesta paraula haureu dit VENE... què?... És fàcil d'entendre, ara us ho explico! Abans dèiem que s'havia vist claríssimament que la Mare Janer havia estat una heroïna per la seva gran bondat; doncs bé, qui no respectaria i felicitaria un super heroi si el veiés? Venerable significa això, RESPECTAT I HONORAT, és a dir, QUE MEREIX L'ESTIMACIÓ DE TOTHOM. Imagineu com és d'important aquest títol!Com és d'esperar, en descobrir l'heroïcitat de la Mare Janer, la seva fama va començar a créixer i de mica en mica s'ha anat escampant per tot arreu.


      3) La Mare Janer es BEATA

Hi ha una cosa que tenim claríssima, tot super heroi ha de fer coses sorprenents! És d'esperar que si algú ha estat tan bo aquí a la terra, on costa tant de ser-ho, continuï essent-ho al Cel. Aquesta és la clau per poder superar l'etapa de Venerable.De la Mare Janer s'esperava que pregués a Déu en bé d'alguna persona necessitada i, sabeu què? ... ho va fer i va aconseguir
UN MIRACLE!
Ho va fer per una persona humil i senzilla com ho era l’Anna Padrós Sellés, qui de molt joveneta es va quedar sense família i va entrar al servei d’una família de Barcelona, fins que va arribar la malaltia una poliartrosis deformant que era irreversible, és a dir, que no tenia solució. En aquest context va arribar el seu ingrés a l’asil municipal del “parque” de Barcelona. I allà la malaltia va mostrar,a poc a poc, la seva inexorabilitat i irreversibilitat. S’anava quedant, progressivament, paralitzada, fins arribar a quedar-se en una cadira de rodes que havien de moure. L’Anna Padrós va fer la novena a la Mare Janer i al cinquè dia després de fer la novena i demanar “poder caminar i valer-me per mi mateixa”, va sentir unes ganes irresistibles d’aixecar-se i de posar-se de genolls. I així és com va tenir lloc el Miracle:aquella que ja no servia ni per a “servir”, va passar la resta de la seva vida
 
com havia demanat: caminant, valent-se per si mateixa i prestant el seu servei al menjador del “Parque”. Increïble, no? Fins i tot els metges, després de molta investigació, van dir que era veritat. Aquest fet va causar tanta alegria que van decidir fer-li una condecoració que fos reconeguda públicament, aquesta festa és la que s'anomena BEATIFICACIÓ, la paraula significa FELIÇ; És ben lògic si va estimar sempre Jesús i els germans, oi? I, per això, van fer una gran festassa!... Nosaltres també ens sentim feliços perquè sabem que hi estàvem tots convidats.

      4) I en un futur SANTA

L'últim esglaó després de la Beatificació serà la CANONITZACIÓ. No us espanteu per la paraula, tot seguit entendreu el seu significat.Un cànon és un llistat, canonitzar algú vol dir que el seu nom s'afegeix al llistat dels sants que té l'Església.Si dèiem que BEAT vol dir FELIÇ, SANT vol dir ELEGIT PER DÉU, és adir, que Déu s'ha fixat en una persona, que l'ha estimada com una gran amiga i que li ha fet l’encàrrec d’ajudar-lo a construir un món millor. Penseu que si la Beatificació és una festa importantíssima, la canonització ho és encara més perquè significa publicar davant tothom que una persona ha estat molt, però molt bona.. Per donar aquest pas, com és d'esperar, la Mare Janer haurà d'aconseguir de Jesús un altre fet sorprenent... ha d'haver-hi un altre miracle. Sabem que ho aconseguirà quan sigui l'hora.Nosaltres, mentrestant, hem de pregar i comunicar als nostres coneguts tot el bé que continua fent des del Cel la Mare Janer; i, si rebem un ajut especial de part seva, no ens oblidem de comunicar-ho.





ETAPES EN UN PROCÉS DE CANONITZACIO
(Explicació Tècnica)

Son cuatro pasos:

1. Siervo de Dios.

El Obispo diocesano y el Postulador de la Causa piden iniciar el proceso de canonización. Y presentan a la Santa Sede uninforme sobre la vida y las virtudes de la persona.La Santa Sede, por medio de la Congregación para las Causasde los Santos, examina el informe y dicta el Decreto diciendo que nada impide iniciar la Causa (Decreto "Nihil obstat"). Este Decreto es la respuesta oficial de la Santa Sede a las autoridades diocesanas que han pedido iniciar el proceso canónico. Obtenido el Decreto de "Nihil obstat", el Obispo diocesano dicta el Decreto de Introducción de la Causa del ahora Siervo de Dios.


2. Venerable.

Esta parte del camino comprende cinco etapas:

a) La primera etapa es el Proceso sobre la vida y las virtudes del Siervo de Dios. Una Comisión jurídica, designada por el Obispo, recibe los testimonios de las personas que conocieron al Siervo de Dios. Esta Comisión diocesana no emite juicio alguno sobre la declaración de santidad de los Siervos de Dios; este juicio queda reservado a la Congregación para las Causas de los Santos.

b) La segunda etapa es el Proceso de los escritos. Una comisión de censores teólogos, señalados también por el Obispo, analiza la ortodoxia de los escritos del Siervo de Dios.

c) La tercera etapa se inicia terminados los dos procesos anteriores. El Relator de la Causa nombrado por la Congregación para las Causas de los Santos, elabora el documento denominado "Positio". En este documento se incluyen, además de los testimonios de los testigos, losprincipales aspectos de la vida, virtudes y escritos del Siervo de Dios.

d) La cuarta etapa es la discusión de la "Positio". Este documento, una vez impreso, es discutido por una Comisión de Teólogos consultores, nombrados por la Congregación para las Causas de los Santos. Después, en sesión solemne de Cardenales y Obispos, la Congregación para las Causas de los Santos, a su vez, discute el parecer de la Comisión de Teólogos.

e) La quinta etapa es el Decreto del Santo Padre. Si la Congregación para las Causas de los Santos aprueba la"Positio", el Santo Padre puede proceder a promulgar el Decreto de heroicidad de virtudes. El que era Siervo de Dios pasaría a ser considerado Venerable.

3. Beato o Bienaventurado.

a) La primera etapa es mostrar el "Venerable" a la comunidad como modelo de vida e intercesor ante Dios. Para que esto pueda ser, el Postulador de la Causa debe probar ante la Congregación para las Causas de los Santos:- La fama de santidad del Venerable. Para ello, elabora una lista con las gracias y favores pedidos a Dios por los fieles por mediación del Venerable.- La realización de un milagro atribuido a la intercesión del Venerable. El proceso de examinar este "presunto" milagro se lleva a cabo en la Diócesis donde ha sucedido el hecho y donde viven los testigos. Generalmente, el Postulador de la Causa presenta hechos relacionados con la salud o la medicina. El Proceso de examinar el "presunto" milagro debe abarcar dos aspectos:
    1) la presencia de un hecho (la sanación) que los científicos (los médicos) deberán atestiguar como un hecho que va más allá de la ciencia, y
      2) la intercesión del Venerable Siervo de Dios en la realización de ese hecho que señalarán los testigos del caso.

b) Durante la segunda etapa, la Congregación para las Causas de los Santos examina el milagro presentado. Dos médicos peritos, designados por la Congregación, examinan si las condiciones del caso merecían un estudio detallado. Su parecer es discutido por la Consulta médica de la Congregación para las Causas de los Santos (cinco médicos peritos).El hecho extraordinario presentado por la Consulta médica es discutido por el Congreso de Teólogos de la Congregación para las Causas de los Santos. Ocho teólogos estudian el nexo entre el hecho señalado por la Consulta médica y la intercesión atribuida al Siervo de Dios. Todos los antecedentes y los juicios de la Consulta Médica y del Congreso de Teólogos son estudiados y comunicados por un Cardenal (Cardenal "Ponente") a los demás integrantes de la Congregación, reunidos en Sesión. Luego, en Sesión solemne de los cardenales y obispos de la Congregación para las Causas de los Santos, se da su veredicto final sobre el"milagro". Si el veredicto es positivo, el Prefecto de la Congregación ordena la confección del Decreto correspondiente para ser sometido a la aprobación del Santo Padre.

c) En la tercera etapa, y con los antecedentes anteriores, el Santo Padre aprueba el Decreto de Beatificación.

d) En la cuarta etapa, el Santo Padre determina la fecha de la ceremonia litúrgica.

e) La quinta etapa es la Ceremonia de Beatificación. 

Nota: Esta fase de probar un primer milagro no se requiere en el caso de que el proceso de canonización sea de un posible “mártir”. Sí es necesario para quienes el proceso se introduce como un candidato “confesor de la fe”.

4. Santo.

a) La primera etapa es la aprobación de un segundo milagro para el “confesor de la fe”, primero para el “mártir”.

b) Durante la segunda etapa, la Congregación para las Causas de los Santos examina este segundo milagro presentado. Se requiere que este segundo hecho milagroso haya sucedido en una fecha posterior a la Beatificación. Para examinarlo, la Congregación sigue los mismos pasos que para el primer milagro.

c) En la tercera etapa, el Santo Padre, con los antecedentes anteriores, aprueba el Decreto de Canonización.

d) La cuarta etapa es el Consistorio Ordinario Público, convocado por el Santo Padre, donde informa a todos los Cardenales de la Iglesia y luego determina la fecha de la canonización.

e) La última etapa es la Ceremonia de Canonización.