ANNA MARIA JANER ANGLARILL
"Entra, perquè vaig estar malalt i em socorregueres.
Entra, perquè la teva llàntia sempre va cremar"
(Pensaments, memòries, converses íntimes
de la Rda. M.Janer a Sor Josefa Oriol Ysern).
La Venerable Serventa de Déu Anna Maria Janer Anglarill va néixer a la
ciutat de Cervera (Espanya) el 18 de desembre de l'any 1800. El dia
següent va ser batejada al la Parròquia de Santa Maria de la seva ciutat
natal.
A la llar familiar, profundament cristiana, va aprendre a conjugar la
vida de pietat amb la sol·licitud pels pobres i els malalts a qui
visitava freqüent ment a l'hospital de Castelltort de Cervera. La seva
familiaritat amb el sofriment humà i amb les germanes de la caritat, que
s'encarregaven d'aquests malalts i d'una escola de nenes necessitades,
va fer que aviat sentís la crida del Senyor a seguir-lo dins d'aquella
comunitat de Verges de caritat consagrades a servir Crist en el malalt i
el pobre a l'Hospital de Cervera.
El 1819 va entrar com a Germana de la Caritat a l'hospital de Cervera, on va romandre durant 17 anys ininterromputs lliurada a la cura dels malalts, i a l'educació de les nenes, exercint el càrrec de mestra de novícies i de superiora, en moments especialment difícils, marcats per les anomenades guerres carlines i civils que van ensangonar la història d'Espanya del segle XIX i per les seqüeles que van acompanyar-les: morts, destruccions, fams i pestes. Precisament, ja des dels començaments d'aquelles tragèdies civils, Anna Maria es va consagrar amb més cura a l'assistència de les seves víctimes: a gent gran, vídues, orfes, ferits i malats de pestes com el còlera.
L'any 1836 el govern liberal d'aquell temps va decretar la supressió dels ordres religiosos, la confiscació dels béns eclesiàstics i l'expulsió de les comunitats religioses de les obres socials i educatives per elles sostingudes fins llavors. Per això, la Serventa de Déu i les seves germanes van ser expulsades de l'hospital de Castelltort i durant un any es van dedicar a ensenyar en una institució civil, el "Real Colegio de Educandas" de Cervera. Posteriorment, es van encarregar, juntament amb les seves germanes, d'organitzar els hospitals castrenses de la zona de guerra carlista, situats en masies del Berguedà i el Solsonès.
Acabada la guerra, Anna Maria va haver d'exiliar-se amb algunes de les seves companyes a França fins l'any 1844. En tornar a Espanya, es va incorporar a la restaurada comunitat de germanes seculars de la caritat a l'hospital de Castelltort i de nou va ser elegida superiora. L'any 1849 es va obrir en la seva vida un nou camp d'acció quan es va oferir com a voluntària per a treballar com a Germana en una altra institució de caritat, la Casa de la Misericòrdia de Cervera que acollia les nombroses víctimes de la guerra. Durant deu anys va atendre amorosament als orfes d'aquella casa, el nens de famílies molt pobres, els joves discapacitats sense esperança i els ancians.
El 1858, el bisbe d'Urgell, Monsenyor Josep Caixal i Estradé, va demanar a la Serventa de Déu que es fes càrrec de la direcció de l'hospital de la Seu d'Urgell, institució semblant a les ja conegudes per la Mare Anna Maria.
L'any 1859, la Mare Anna Maria es va dirigir a Urgell per aquest nou encàrrec amb dues postulants. El 29 de juny, arribaven a La Seu d'Urgell, per això l'Institut es considera fundat en aquesta data. El mes d'agost va presentar al bisbe d'Urgell la regla de vida de les germanes i el 1860 va rebre l'aprovació diocesana del nou Institut, que va seguir les petjades de les ja conegudes comunitats de germanes de la caritat, dedicat a l'assistència de malats i pobres i a l'ensenyament de la infància i de la joventut marginada. Des d'aquest moment, la Serventa de Déu va fundar escoles, hospitals i cades de caritat a les diòcesis d'Urgell, Solsona i Barcelona.
El nou període revolucionari de la història d'Espanya que va començar el 1868 i que es va allargar amb diverses etapes i vaivens i amb noves guerres i revolucions sagnants fins el 1875, va representar un cop dur per a les obres de la Mare Anna Maria. Les fundacions van ser sovint tancades i les germanes de la caritat dispersades. Ella mateixa va ser expulsada de l'hospital de La Seu d'Urgell. Tot i això, el bisbe Mons. Caixal va intentar refer l'Institut de Germanes de la Caritat de la Mare Janer i les seves obres. Per això, i seguint la praxi jurídica de llavors, va nomenar el 1874, con a director espiritual d'algunes comunitats, el sacerdot sant Josep Manyanet i Vives, que va dirigir la vida de les comunitats fins el 1879. Va ser durant aquest temps quan, a la tradició espiritual antiga de la comunitat, es va insistir també en el Misteri de la Sagrada Família de Nazaret com a nou estil de vida. En aquest període la Serventa de Déu va romandre relegada en obedient silenci i fidelitat eclesial.
L'any 1879, el nou bisbe d'Urgell, Mons. Salvador Casañas i Pagès, d'acord amb el Nunci Apostòlic, Mons. Angelo Bianchi, va reorganitzar la vida de l'Institut. El mes de març de 1880 es va celebrar el primer capítol general i la Venerable Mare Janer, malgrat els seus anys, va ser reconeguda per totes com a veritable mare d'aquella soferta comunitat, per la qual cosa va ser elegida primera superiora general per al trienni 1880-1883. La Serventa de Déu va passar els últims anys de la seva vida a la casa de Talarn, essent un genuí exemple de caritat per a les noves generacions de religioses. L'Eucaristia, l'amor i la contemplació del Misteri del Cor Traspassat de Crist a la Creu, i l'amor filial a la Mare de Déu, alimentaven la Serventa de Déu i sostenien la seva fe. Una fe fundada en l'esperança i sostinguda per la seva caritat heroica envers el més pobres i abandonats, i també per la pràctica de les virtuts de la virginitat consagrada, l'obediència eclesial, la pobresa evangèlica i la humilitat i amabilitat de cor.
Poc abans de lliurar la seva ànima a Déu, va expressar el seu últim desig de morir sobre el terra nu com a penitent per amor a Crist. L'11 de gener de l'any 1885 va entrar a la vida eterna, amb el seu Senyor. Va morir en olor de santedat, com declarava en una carta la seva successora, Mare Montserrat Massanés: "A totes ens ha deixat impregnades de l'olor de les seves virtuts".
El 1819 va entrar com a Germana de la Caritat a l'hospital de Cervera, on va romandre durant 17 anys ininterromputs lliurada a la cura dels malalts, i a l'educació de les nenes, exercint el càrrec de mestra de novícies i de superiora, en moments especialment difícils, marcats per les anomenades guerres carlines i civils que van ensangonar la història d'Espanya del segle XIX i per les seqüeles que van acompanyar-les: morts, destruccions, fams i pestes. Precisament, ja des dels començaments d'aquelles tragèdies civils, Anna Maria es va consagrar amb més cura a l'assistència de les seves víctimes: a gent gran, vídues, orfes, ferits i malats de pestes com el còlera.
L'any 1836 el govern liberal d'aquell temps va decretar la supressió dels ordres religiosos, la confiscació dels béns eclesiàstics i l'expulsió de les comunitats religioses de les obres socials i educatives per elles sostingudes fins llavors. Per això, la Serventa de Déu i les seves germanes van ser expulsades de l'hospital de Castelltort i durant un any es van dedicar a ensenyar en una institució civil, el "Real Colegio de Educandas" de Cervera. Posteriorment, es van encarregar, juntament amb les seves germanes, d'organitzar els hospitals castrenses de la zona de guerra carlista, situats en masies del Berguedà i el Solsonès.
Acabada la guerra, Anna Maria va haver d'exiliar-se amb algunes de les seves companyes a França fins l'any 1844. En tornar a Espanya, es va incorporar a la restaurada comunitat de germanes seculars de la caritat a l'hospital de Castelltort i de nou va ser elegida superiora. L'any 1849 es va obrir en la seva vida un nou camp d'acció quan es va oferir com a voluntària per a treballar com a Germana en una altra institució de caritat, la Casa de la Misericòrdia de Cervera que acollia les nombroses víctimes de la guerra. Durant deu anys va atendre amorosament als orfes d'aquella casa, el nens de famílies molt pobres, els joves discapacitats sense esperança i els ancians.
El 1858, el bisbe d'Urgell, Monsenyor Josep Caixal i Estradé, va demanar a la Serventa de Déu que es fes càrrec de la direcció de l'hospital de la Seu d'Urgell, institució semblant a les ja conegudes per la Mare Anna Maria.
L'any 1859, la Mare Anna Maria es va dirigir a Urgell per aquest nou encàrrec amb dues postulants. El 29 de juny, arribaven a La Seu d'Urgell, per això l'Institut es considera fundat en aquesta data. El mes d'agost va presentar al bisbe d'Urgell la regla de vida de les germanes i el 1860 va rebre l'aprovació diocesana del nou Institut, que va seguir les petjades de les ja conegudes comunitats de germanes de la caritat, dedicat a l'assistència de malats i pobres i a l'ensenyament de la infància i de la joventut marginada. Des d'aquest moment, la Serventa de Déu va fundar escoles, hospitals i cades de caritat a les diòcesis d'Urgell, Solsona i Barcelona.
El nou període revolucionari de la història d'Espanya que va començar el 1868 i que es va allargar amb diverses etapes i vaivens i amb noves guerres i revolucions sagnants fins el 1875, va representar un cop dur per a les obres de la Mare Anna Maria. Les fundacions van ser sovint tancades i les germanes de la caritat dispersades. Ella mateixa va ser expulsada de l'hospital de La Seu d'Urgell. Tot i això, el bisbe Mons. Caixal va intentar refer l'Institut de Germanes de la Caritat de la Mare Janer i les seves obres. Per això, i seguint la praxi jurídica de llavors, va nomenar el 1874, con a director espiritual d'algunes comunitats, el sacerdot sant Josep Manyanet i Vives, que va dirigir la vida de les comunitats fins el 1879. Va ser durant aquest temps quan, a la tradició espiritual antiga de la comunitat, es va insistir també en el Misteri de la Sagrada Família de Nazaret com a nou estil de vida. En aquest període la Serventa de Déu va romandre relegada en obedient silenci i fidelitat eclesial.
L'any 1879, el nou bisbe d'Urgell, Mons. Salvador Casañas i Pagès, d'acord amb el Nunci Apostòlic, Mons. Angelo Bianchi, va reorganitzar la vida de l'Institut. El mes de març de 1880 es va celebrar el primer capítol general i la Venerable Mare Janer, malgrat els seus anys, va ser reconeguda per totes com a veritable mare d'aquella soferta comunitat, per la qual cosa va ser elegida primera superiora general per al trienni 1880-1883. La Serventa de Déu va passar els últims anys de la seva vida a la casa de Talarn, essent un genuí exemple de caritat per a les noves generacions de religioses. L'Eucaristia, l'amor i la contemplació del Misteri del Cor Traspassat de Crist a la Creu, i l'amor filial a la Mare de Déu, alimentaven la Serventa de Déu i sostenien la seva fe. Una fe fundada en l'esperança i sostinguda per la seva caritat heroica envers el més pobres i abandonats, i també per la pràctica de les virtuts de la virginitat consagrada, l'obediència eclesial, la pobresa evangèlica i la humilitat i amabilitat de cor.
Poc abans de lliurar la seva ànima a Déu, va expressar el seu últim desig de morir sobre el terra nu com a penitent per amor a Crist. L'11 de gener de l'any 1885 va entrar a la vida eterna, amb el seu Senyor. Va morir en olor de santedat, com declarava en una carta la seva successora, Mare Montserrat Massanés: "A totes ens ha deixat impregnades de l'olor de les seves virtuts".
----------------------------------------------------------
Vídeo de un blog nomenat Semana Madre Janer, es un petit però molt maco resum de la vida d'Anna Maria Janer